L’ANY QUE HO CANVIARÀ TOT (11.1.15)

Comença aquest nou any i será un any que constarà en els libres d’història. Any que tancarà una época i obrirà una de nova.

Els motius? El cicle electoral que amb tres noves eleccions (municipals, catalanes i generals) canviaran els governs, ensorrant antics partits i formes determinades d’exercir la política i el poder. I amb l’aparició i consolidació de noves organitzacions i formes de fer.

Serà la concrecció que han generat els tres tsunamis socials que hem viscut darrerament. El 15M que ha mostrat l’afartament de la gent sobre formes d’exercir els poders autoritàris, ilustradament despòtics i amb menyspreu cap a la participación ciutadana. La de les marees (blanques, verdes, blaves, del 1er de Maig…) que rebutgen frontalment l’austericidi i les corrupcions, contestant aquest capitalisme de casino que augmenten les desigualtats socials i territorials. Finalment, les del Dret a Decidir que expressa la voluntat d’una part molt important de catalans d’estar tips d’aquesta organització territorial española.

Aquesta nova realitat ja es va fer visible en les darreres eleccions europees, amb el creixement important d’ERC i també del sentit soberanista a Catalunya.

L’altra factor nou que enterrarà aquest vell mon es l’aparició de Podemos, amb el recolzament general que li porta a ser la primera força en les enquestes actuals vers les eleccions generals.

Això no vol dir que els canvis serán d’ara per sempre. Tant sols iniciarem un canvi de dinámica diferent. Com també hi hauran turbulències alienes que ens influirán, com és la situació i evolució europea o els extremismes religiosos o d’extrema dreta, que es retroalimenten.

Finalment, una recomenació i una constatació.

A les municipals, per interessos partidaris, no deixem perdre ni un vot progresista. Siguem generosos en els pactes preelectorals i postelectorals. La constatació, que l’amor i l’il·lusió sempre són més forts que l’odi.