ALGUNA COSA CANVIA, PER A BÉ (30.5.12)

Amb la victoria de François Hollande a les presidencials franceses, s’ha esquerdat la visió pesimista i la sensació fatalista de que no hi ha res a fer. Que hem de pagar molt dolorosament el pecat d’haver viscut per sobre les nostres possibilitats. Una mentida, aquesta, que han conseguit fer empassar a molta gent, i que es un altre exemple del cinisme dels poders econòmics al culpabilitzar les victimes.

La cosa està crua, es cert, però ho ha estat degut a uns interessos, els del capitalisme financer i especulatiu, i unes visions polítiques molt conservadores. L’espectacle de BANKIA al que assistim darrerament, no fa sino confirmar-ho. Totes les bestiesses econòmiques fetes pel PP madrileny i valencià, financiades per aquestes caixes, ara volen que ho paguem entre tots.

A casa nostra, es cert que la cosa no va millor. Aquest govern es dels millors, dels millors neoliberals, empenyats en reconvertir DRETS en serveis que tenen un preu. Alguns, fins i tot, diuen que es el laboratori polític-econòmic més avançat. Ai, on va quedar aquella CDC més social-cristiana…

La contrareforma brutal i centralista del govern espanyol, sotmesa als diktats de la Merkel, tampoc es cap passeig triomfal.

Més enllà de posicions polítiques, dos moviments els hi planten cara.

Un més reactiu i defensiu, el del NO a les retallades, sota banderes sindicals.

Altre més proactiu i propossitiu, de radicalisme democràtic, sota el paraigues del 15M. Tots dos han omplert els carrers… encara separadament.

Ara, des d’Europa també hi ha qui, manant, pensa que no cal que paguin sempre els mateixos i que es poden fer les coses d’altres maneres.