CATALUNYA SÍ, PERÒ QUINA?

Seguim immersos en una situació de canvi, on aquesta realitat té moltes arestes que s’entrellacen: hegemonia d’un capitalisme financer de casino que no tant sols empobreix més a les classes populars sinó que també ataca sense embuts a les classes mitges i, fins i tot, als empresaris de l’economia productiva. 

També insatisfacció en les formes de representació política, descrèdit dels partits polítics tradicionals, deslegitimació de totes les institucions. Finalment, davant la globalització i el moment crític que hi ha a Europa, la situació ben sensible de l’organització territorial d’Espanya que a Catalunya es sent de forma molt punyent.

A casa nostra es viu de manera més esquizofrènica, pels qui volen prioritzar la qüestió identitària i territorial i els qui volen prioritzar la qüestió social. Quan les dues son les dos cares d’una mateixa moneda.

Es obvi que qui, avui, no estigui obertament pel dret a decidir, a que ens puguem autodeterminar com i amb qui volem conviure, és fora de la nostra realitat i només pot ser vist com un entrebanc. Per això es tant important ajuntar totes les forces catalanistes en una escomesa electoral com l’europea.

El model de Catalunya, com una societat democràtica, pacífica, moderna, solidària, europea i productiva, és el model somniat i lluitat pel catalanisme de progrés.

Però davant les polítiques econòmiques i socials que es despleguen a Catalunya amb el vist-i-plau del Govern (el cas, per posar només un exemple, de la Conselleria de Salut, és més que escandalós), cal la unitat de totes les forces de progrés en el pla català i local.

Per exemple. quan pensàvem que ens havíem sortit del parany d’Eurovegas, el projecte BCN-World, de la ma de gent tant dubtosa com els srs. Ho i Bañuelos (el primer , una persona vinculada al mon tenebrós i sòrdid de Macao i el segon un dels creadors de la bombolla immobiliaria espanyola), ve a ser el mateix. I aquesta Catalunya jo no la vull.

Una mostra positiva de model, en canvi, avui a Cerdanyola, el pot representar en Dani Villodres, un noi estudiós, alegre i esforçat, a qui cal felicitar, fill de treballadors abnegats, que ha aconseguit com a estudiant de 4rt. d’ESO al IES Banús, una beca exigent d’investigació de Joves-Ciència, de 2 anys, que només han aconseguit 49 estudiants de tota Catalunya. Aquest exemple, amb la igualtat d’oportunitats que ho ha permès, és del model de la Catalunya que vull, somnio i lluito.