RESSULTATS DEL 20 N I ALTRES CONSIDERACIONS

Fa ja dies de les darreres eleccions generals. Guanya l’opció conservadora del PP per golejada: majoria absoluta. Abans, a Catalunya, guanyaren els conservadors catalans.
El fet fonamental no va ser tant el creixement escàs dels conservadors com l’ensorrament històric dels socialistes. Per tercera vegada consecutiva: locals, autonòmiques i generals.
I sembla ser que aquí no ha passat res. Cap dimissió, ni de secretaris generals, ni de candidats ni de comités de campanya.
Sota l’excusa ideològica de patir una tormenta perfecta –la de la crisi econòmica- ningú es mou de lloc.
Però una part molt significativa dels votants socialistes han anat més a l’esquerra o a l’abstenció.
El proper cap de setmana Congrès dels socialistes catalans, on els diversos òrgans oficials cerquen un consens amb delegacions oficialistes, majoritàriament. Al facebook i xarxes socials moltes veus crítiques i propostes engrescadores.
Al carrer, indignació i desafecció cap els polítics i les polítiques. No cap a la política ni la democràcia.
Cal una nova alternativa política davant tot el que està passant, basada en una refundació de l’esquerra, com planteja J.I.Elena amb una Aliança Catalana de Progrés, creada des d’abaix. Amb un partit del segle XXI que sigui dels ciutadans i no només dels militants.
Serà capaç el PSC d’encapçalar aquesta aposta històrica? O farà una política lampedusiana de canviar tot per a que res fonamental canvïi, anant de victòria en victòria fins a la derrota final? Perquè el PSC té la responsabilitat de ser el partit central de l’esquerra a Catalunya i un referent per a Espanya. I el que faci afectarà a tot i tothom.
I la dreta ha perdut la por i els complexes.
Perquè la ciutadania està esperant una altra cosa.

Article sencer