QUÈ ENS HI JUGUEM AQUESTES ELECCIONS ¿

El proper 9 de març escollirem els nostres representants al Congrés de Diputats i al Senat; es a dir, els qui han de conformar el Govern d’Espanya.

Només tenim un dilema a l’hora de decidir qui serà el futur President del govern: Zapatero o Rajoy.

Què representa cadascú?.

Zapatero i els socialistes:

 Pau: varem sortir de la guerra de l’Iraq i impulsem l’Aliança de Civilitzacions.
 Justícia social: Aprovació de la Llei de la Dependència i pujades del salari mínim interprofessional i les pensions.
 Llibertats: Augment de drets i llibertats per a immigrants (no només deures), també respecte per les orientacions sexuals de cadascú.
 Famílies: mesures d’ajut econòmic a les famílies i temps per cuidar els nounats.
 Solidaritat: Cooperació internacional, estar més a prop d’Africa i Llatinoamèrica. Tornar a empènyer el projecte europeu.
 Aprofundiment democràtic: Llei d’Igualtat, segona onada de renovació autonòmica amb l’aprovació dels nous Estatuts.
 Seguretat: Llei de l’11-m, desmantellament important d’ETA.

Rajoy i els populars. Si en el primer mandat d’Aznar, al necessitar pactar amb d’altres forces polítiques varen presentar una cara més moderada (parlava català en la intimitat, recordeu?), en la seva segona legislatura de majoria absoluta ja es varen treure la careta:

 Anar a una guerra il•legal i injusta.
 Congelar salaris.
 Privatitzar empreses públiques innecessariament.
 No gastar en manteniment d serveis, pensant només en els beneficis.
 Prepotència i autoritarisme, sense rebre l’oposició, ni els presidents autonòmics fora del PP, ni fer debats públics.

Actualment: - no haver acceptat els resultats electorals durant tota la legislatura, generant crispació i confrontació.
- insinuar permanentment que ETA estava darrera de l’11-M i amb acords amb els socialistes.
- Espanya se rompe, desplegant un anticatalanisme atàvic i visceral, només per guanyar vots fora.
- Carregar-se els seus líders més moderats, com Pimentel, Piqué o Gallardón.

La resta de partits només poden recolzar a un o altre.

Respecte CiU tant sols cal enfrontar les dades als seus discursos, sense perdre temps en pensar si el que val es el d’en Mas o el d’en Durán. A l’any 1996 varen donar suport al PP, el famós Pacte del Majestic. El 2000 varen fer el mateix. En canvi, al 2004, es varen abstenir amb Zapatero. Ja sabem cap on tiren els conservadors d’aquí o allà.

Pel què fa als companys d’IC-V o ERC, només dir que tant sols poden tenir vida política si guanya Zapatero (a menys, es clar, que fessin altra pinça com en temps d’Anguita). Estan morts, en el sentit de debilitat, si guanya Rajoy.

Amb una situació en la que tant sols Zapatero té una lleugera avantatge en punts respecte el PP, la cosa em penso està força clara.

Però l’enemic a batre, avui és l’abstenció.

Si voleu la pau, més llibertats, augmentar la justícia social, més seguretat i més igualtat, aprofundiment democràtic, millor civisme i solidaritat, voteu socialista.

Tot això es el que està en joc.

Article sencer

UN NOU IMPULS PER A LES LLETRES I LA PARAULA

Vaig assistir a la presentació dels llibres guardonats en la Nit Literària d’enguany. Per segona vegada vaig passar vergonya aliena.

Ja el sopar s’havia reduït a la presència oficial de polítics i tècnics de les dues institucions, membres dels jurats, periodistes, guanyadors i amics i algun despistat més. En la presentació dels llibres, ni això. Una quarantena de persones, entre polítics i aiguabarreja del que he dit abans.

Un acte, en definitiva, oficial, burocràtic, gris i avorrit, salvat només –i per segon cop, com en la celebració de la Nit- per l’agudesa dels autors presents, com Jaume Pons.

Això no pot continuar així, de cap de les maneres.

Una ciutat que ha estat capaç de generar una dinàmica a l‘any 2000 on es van llegir més llibres que ciutadania hi havia, que va ser capaç d’endegar les 24 hores ininterrompudes de lectura, de generar entitats d’escriptors amb la força engrescadora com han demostrat i amb una biblioteca que no arronsa el morro a l’hora de treballar pel foment de la lectura. En resum, una ciutat que havia fet de les lletres i els llibres, del foment de la lectura, una bandera.

Per manca d’espai m’estalviaré d’analitzar el perquè de tot això, que hi és i no és aliè la manca de polítiques culturals al respecte de l’anterior govern i de l’actual. Però si vull fer públicament tres recomanacions.

Per la regidoria d’educació que retomi allò que no s’hauria d’haver perdut mai, la relació amb el Projecte ELE i la extraordinària tasca que feia en la creació de lectors. Les ciutats que ens han reemplaçat en aquesta tasca son ben contentes i orgulloses; nosaltres, que ho vàrem començar, veiem com s’esvaeix en el temps tot aquest esforç de tant de temps. De ben segur que aquesta restitució tindrà el suport de tothom.

Per la regidoria de cultura que organitzi les 24 hores ininterrompudes de lectura amb creativitat i trencant inèrcies, cercant obertament la col•laboració d’escoles i instituts, de la pròpia universitat, fent que aquest dia tota la ciutat bategui amb un cor de paper. Que la rutina no faci decaure la importància i transcendència d’aquest fet.

Que l’Alcaldia organitzi, directament, una Nit Literària que torni a ser el que començava a ser, la gran festa de les lletres i la paraula; el Festival que reclamava un dels autors recentment premiats. Que congregui a tots els sectors vinculats en aquest fet: autors, industries culturals, llibreters i distribuïdors, amants de la cultura i lectors i escolars. Que sigui una nit amb glamour i de força impacte ciutadà. Amb ambició, amb l'horitzó d'una mena de Nit de Santa Llúcia de les lletres vallesenques occidentals, oberta a d’altres poblacions de l’entorn i cercant complicitats per a que sigui una nit més cosmopolita i comarcal, no oficialista, ni burocràtica ni avorrida.

Article sencer