PER PRIMER COP, EN UN ONZE DE SETEMBRE, L’ALCALDE ACTUAL DE CERDANYOLA ES L’ALCALDE DE TOTHOM

Ahir es va celebrar l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. També a Cerdanyola.

Tant sols quatre apunts de sabor local.

1. Per primera vegada, des que es Alcalde Toni Morral, s’ha fet una declaració institucional a partir de les propostes dels portaveus municipals i el seu consens. Ja vaig criticar durament en el seu dia que no pot ser que un Alcalde, representant de tota la ciutadania, recolzi un text que una part d’ella rebutja. Això ha passat repetidament al voler fer del Manifest de l’Onze de Setembre, elaborat per la Comissió 11 Setembre, el manifest institucional de l’Ajuntament. Situació que portava que la majoria de vegades no pogués estar subscrit per totes les forces polítiques del consistori. Esta bé que entitats especialment sensibilitzades per aquest fet, elaborin conjuntament un Manifest. Com també està bé que els partits polítics que vulguin, el facin seu. Però confondre l’activitat partidista amb l’activitat institucional es, com a mínim, d’una forta immaduresa democràtica. Aquest any aquesta errada ha estat esmenada i tots devem felicitar-nos per aquest canvi de timó, començant per l’Alcalde.

2. El que diré ara es una obvietat, però les obvietats son les que formen el denominador comú de la quotidianitat, del que és “comú”. La obvietat es que totes les forces polítiques, sindicals i bona part de les entitats ciutadanes recolzen (encara que en grau o intensitat potser lleugerament diversa) la negociació per aconseguir un millor finançament de l’Estatut que, en la pràctica, significarà un avenç en l’aprofundiment federal d’Espanya, es vulgui o no. Aquí no cal badar ni fer massa el tonto.

3. En els parlaments d’algunes entitats i partits es va fer un merescut reconeixement a la figura d’en Esteve Boldú, a qui varem realitzar un emotiu minut de silenci a la seva memòria, a petició d’una d’elles, amb motiu del seu recent traspàs. No repetiré el que es va dir per que afortunadament ja es prou conegut. Malgrat això, i sense que signifiqui cap desmereiximent de l’anterior, si em va semblar que a la hora de parlar de gent que ens han abandonat recentment, i que descansin en pau, va ser injust que ningú recordis una altre il•lustre ciutadà de la nostra vila com va ser el nostre Xane, Josep Maria Cortada.

4. Per últim un comentari molt políticament incorrecte. Un cop més constato que la Diada, en la seva motivació i en la seva configuració, interessa a molt poca gent. No arriba al sentir de la majoria dels catalans i catalanes. Malgrat hi hagi altra força política, de la qual no em sento precisament a prop, que avui reivindica el mateix, sempre he pensat que l’autentica Diada de Catalunya es la celebració de Sant Jordi. Un dia on participa tothom, de bon rotllo, que no va contra ningú, que ens dona a conèixer internacionalment i que fa de la cultura, els llibres i les roses, el seu leit-motiv. Per això, malgrat el que facin o diguin les institucions, la ciutadania es la que la celebra de forma festiva i multitudinària. Cal seguir celebrant l’Onze de Setembre pel que significa històricament i per ser una jornada d’afirmació nacional, però això i només això.

Article sencer

L’ECONOMIA S’ESCALFA I ENS POT SOCARRIMAR

Com comentava fa algunes setmanes, l’economia es va convertint en un centre d’atenció cada cop més important.

Més enllà de les discussions nominalistes de si crisi, desacceleració, apaigavament, constricció, etc.. el que es cert es que els darrers indicadors econòmics no son bons.

Independentment que en els seus orígens destacats puguin estar l’alça del preu del cru i la davallada de la bombolla immobiliària i les hipoteques escombraries, el més important seran les conseqüències de la mateixa: augment de l’atur i penalització en les condicions i qualitat de vida per a la majoria.

Això que pot afectar al poder adquisitiu en forma de salari directe, també pot afectar al salari indirecte. Que entenem per salari indirecte? Tots aquells serveis dels quals podem gaudir i que no cal pagar directament, o be pagar per sota del seu cost. En la nostra societat del benestar, la majoria d’aquests serveis que gaudim venen establert per les administracions públiques, unes en caràcter de drets per ser serveis obligatoris per llei, d’altres per ser serveis discrecionals però molts ja establerts per la força de la costum, com pot ser el finançament de les festes majors, per exemple.

Un bon grapat de prestacions de serveis, ja siguin obligatoris segons la llei de bases del Règim Local (clavegueram, enllumenat, mercats...), ja siguin discrecionals (actuacions preventives en matèria sanitària i d’altres, polítiques d’infància o joventut, culturals, etc), s’estableixen des de l’Ajuntament. D’aquí la importància de les finances municipals.

Per fer front a aquestes despeses, les dues fonts d’ingressos municipals més importants son els impostos directes (tributs, taxes, preus públics...) i les aportacions de les altres administracions (Estat, Generalitat, Diputació...). Doncs be, pel que fa a aquestes darreres pinten bastos.

Corol•lari: si hi ha menys ingressos, s’han d’ajustar les despeses.

La situació del nostre Ajuntament de Cerdanyola es força delicada. Tenim un fort endeutament, una Pla de Sanejament vigent i unes perspectives de creixement al voltant de... el creixement immobiliari, ara que no es compra ni ven gairebé res, ni es donen hipoteques. Ho tenim molt cru.

Ara que es temps de confeccionar els pressupostos de l’any vinent, aquesta realitat s’ha de posar en primer terme. Per què davant aquesta situació econòmica, la sortida no pot ser res mes que política. I l’Ajuntament ha d’assumir una part alíquota de responsabilitat.

Congelació del capítol I, corresponent a despeses de personal, respectant el conveni corresponent, però sense augmentar plantilla ni, sobretot, més càrrecs de confiança política, congelació dels sous d’aquests i dels polítics (l’Alcalde ha de ser el primer en donar exemple a la ciutadania); retallar despeses supèrflues en publicitat, propaganda, viatges i protocols; pensar en retallar inèrcies de prestacions de serveis no estrictament necessaris; repensar les inversions en termes de necessitat i satisfacció ciutadana i no en lloc de medalles en els pits dels regidors corresponents; i, sobretot, dues mesures importants.

Una es augmentar el fons de cobertures per a ajudes socials. L’altre es una nova política de promoció econòmica i foment de l’ocupació que ni sigui fer clientelisme amb els agents econòmics, ni seguir tirant de la rifeta. Cal una nova política de promoció econòmica, transversal, que tingui en compte la dimensió de la situació que estem travessant. I prendre, valentament, les mesures polítiques corresponents.

Cal un canvi de timó.

Article sencer