NEIX UNA IL•LUSIÓ

Quan neix un projecte, una organització, una empresa, sempre es per a cobrir una necessitat. Diuen a les escoles de negocis que el primer que ha de fer una empresa de nova implantació es saber si hi ha una demanda efectiva del seu producte; es a dir, si estan disposats a gastar diners per aconseguir-lo. Per tant, el producte ha de cobrir algun desig o necessitat; si això ho fa, guanyarà diners, que és el simptome de salut de la empresa creada.

El nostre cas es lleugerament diferent. Creem i posem d’empeus CERDANYOLADIGITAL perquè partim del convenciment que en aquesta ciutat li cal un nou mitjà de comunicació, especialment d’opinió, que faci aflorir moltes veus diverses i individuals que no es creuen amb suficient resó i pensen que en el mon digital tindran una difusió mes ampla com, sobretot, interactiva. El nostre símptome de salut serà el número de col•laboradors, la participació activa en els seus escrits, fent-los interactius, i en el nombre de visites.

Per tant, una primera definició de la misió d’aquesta voluntat i il•lusió es la de fer ciutat, amb voluntat de servei. Per què estem fermament convençuts de que Cerdanyola del Vallès té moltes més potencialitats de les que actualment s’estan realitzant. Com entenem que també forma part de la seva misió el d’obrir nous espais participatius i de diàlegs compartits. En resum, ampliar els espais de democracia participativa.

Obrir nous espais d’opinió i diàleg es fer més ample la llibertat d’expressió. Amb voluntat de complementar els existents i en cap cas substituir el que ja estan en funcionament.

Oferir espais i escenaris d’incorporació de noves veus, ampliant el vano de les mesocracies existents, dels liders d’opinió actuals que, també paticipant en aquest medi, no es limiti al que hi ha fins ara. Cerquem la participació activa de tota la ciutadania, especialment els més joves i la seva societat civil.

Un espai, això si, presidit per la qualitat tant formal com de continguts, com per la seriositat que ha de tenir qualsevol medi de comunicació públic. Sense anonimats ni seudònims, donant la cara i fent-se responsable cadascú amb el seu nom i cognoms de les seves opinions.

Aquesta ambició comunicativa la volem fer amb seguretat i sense presses, donant passes clares amb l’experimentació formal i partint de les possibilitats reals. Si ho anem fent bé ja creixerem i madurarem, tant en format i disseny com en continguts. Aquesta ambició comunicativa ja queda expressada amb la seva voluntat d’existir i innovar, doncs serem una de les primeres publicacions digitals d’àmbit local.

Si aquesta il•lusió surt reeixida serà per què un sector, esperem que ampli, la fa seva i la converteix en un mitja de lectura i aportació permanent. Nosaltres donem el primer pas de llençar aquesta proposta a l’espai. Amb un equip de col•laboradors del més solvent. Ara només cal saber si la feu vostre.

Article sencer

CIUTADANIA I POLÍTICA

Estem practicament a l’inici del mandat municipal quadrienal i es pertinent preguntar-nos que hi pintem els ciutadans.

Parafrassejant la cèlebre dita, cal afirmar que la política es massa important com per a deixar-la només en mans dels polítics.

La política en el segle XXI, com ja he escrit alguna altra vegada anteriorment, no pot ser només una política delegativa. Es a dir, reduïda a introduir un vot a l’urna cada quatre anys de la vida municipal.

Aquest debat ja es va produïr en el nostre Ajuntament quan es va aprovar ampliament el Pla Director de Participació Ciutadana.

Un Pla, però, que cal desplegar i fer operatiu.

En aquest sentit tenia raó el portaveu del grup municipal socialista quan, en roda de premsa, recordava que el govern potser no està fent be els deures, o potser els fa amb un cert retràs, quan encara no s’ha obert un debat ciutadá al voltant del Pla d’Actuació Municipal (PAM), que hauria de ser l’autèntic contracte entre l’Ajuntament i la ciutadania.

Aquest debat obert ja s’està realitzant en moltes ciutats catalanes amb governs de progrés.

La ciutadania ha de tenir el dret i l’oportunitat d’ampliar amb consideracions pròpies d’alló que espera es faci en la ciutat els propers quatre anys. Consideracions que passen per expressar cadascú alló que trobi rellevant. Be pot ser un equipament de caire metropolità, per tenir mes presència i impacte en el territori, com demanar determinar mobiliari urbà en un punt precís d’un indret ciutadà, urgir l’acceleració en l’acompliment de la preservació del catàleg arquitectònic com precisar que en la cruïlla X hi hagi un aparcament de bicicletes, per posar alguns exemples.

El govern, desprès ha de considerar i respondre a cadascuna d’aquestes demandes.

Però primer, es clar, ha de donar a conèixer quina es la seva proposta, i aquesta ha d’anar lligada al pla d’inversions quadrienals. I d’això res sabem encara.

Per això l’advertiment de que no facin tard... i que comptin amb tothom. No torni a pasar com en el mandat anterior que van dir que estaven trreballant el Pla d’Equipaments, que donarien a conèixer, i es va acabar el mandat i ens varem quedar amb un pam de nasos i el més calent a l’aigüera.

Això també passa per que la societat civil no apretem prou. No vull dir allò de piove... porco governo, que ens recordaba l’amic Manuel.

No es tracta d’estar contra el govern sino de generar mecanismes autònoms d’opinió, que recullin el sentir de sectors de la ciutadania, els seus sentiments i interessos generals com concrets, per a que Cerdanyola gaudim de veus més pròpies i plurals.

Això també es altra forma complementària de fer ciutat; es a dir, política ciutadana.

Article sencer