22.6.07

DE QUÉ TENEN POR?


No he volgut fer una valoració política personal de les pasades eleccions municipals i la formació de govern fins veure com es manifestava l’assemblea socialista de Cerdanyola, que es va fer ahir.

Una assemblea que va omplir de militants i simpatitzants de gom a gom la sala àmplia de l’UGT. On es va donar una informació exhaustiva i transparent del procés de relacions amb tots els partits que varem mantenir, i que penso que es bo donar a conèixer alguns aspectes que no són públics. Varen haver moltes i moltes intervencions i totes manifestaren acord i orgull amb la tasca realitzada sota el lideratge de l’Antonio Càrdenas. El projecte socialista ha sortit reforçat i més sòlid que abans. Vull explicitar dues constatacions bàsiques i comentar molts dels arguments que s’estan utilitzant de forma mentidera i malintencionada.

La primera constatació es que els resultas son inquestionables: 10 regidors del PSC, que son propis i només nostres, 9 regidors d’ICV, que està sobrerepresentat incloent vots prestats d’altres formacions polítiques, 3 regidors per a la federació nacionalista conservadora catalana i 3 regidors per la dreta liberal-conservadora espanyolista. És incomprensible, doncs, que una ciutat que vota molt majoritàriament esquerres (19 vs. 6) sigui governada per una esquerra, els conservadors catalans i, per ser govern en minoria, estar pendent permanentment de la dreta espanyolista per a tirar endavant l’acció de govern. En la pràctica, un tripartit incomprensible i estrany.

La segona constatació es que aquesta aventura estranya ha generat una fractura social en la ciutat, desconeguda en la vida democràtica recent en aquesta ciutat, fins ara. Aquesta fractura social té un responsable: Antoni Morral.

Això provocà el dissabte dia 16 una indignació popular que ha acabat amb el plàcid oasi cerdanyolenc. Fets que ni son vergonyosos ni comdenables, sinó fruit d’una reacció popular, com criticava alguna editorial local. No vulguin confondre fanatisme amb indignació popular, que va ser crispada però no violenta, i que va ser partícip de gent de forces i variades orientacions polítiques. Va ser una contestació no resignada a una decisió política que es democràtica i legítima, però equívoca i incomprensible per a molts.

Aquesta fractura queda prou evident en el conjunt d’escrits del darrer Tot Cerdanyola o als escrits al Cerdanyola.info. Però si vull deixar palès dues mentides expressades per dirigents locals d’ICV com Rafa Bellido o Carmen Martinez, que només ho fan per justificar el suport rebut pel Pertit Popular. És mentida que des de l’executiva local del PSC, del seu grup negociador o des del nostre candidat haguessim ofert un pacte de govern al PP.

La única reunió amb una oferta clara que es va oferir al PP, per a que es votessins a ells mateixos o s’abstinguessin, va ser el de millorar les seves condicions per a exercir l’oposició. Situació que es comuna a totes les ciutats grans que juguen a primera divissió i que ja deiem en el darrer punt del comunicat de l’executiva (que es pot consultar en la pagina web del PSC local). Situació que, recordo, varem demanar a en Morral a l’inici del mandat passat i que ens varen negar. Voliem, i volem, millorar el joc democràtic de l’Ajuntament i això implica canviar la relació del govern amb l’oposició, oferint mitjans per a fer aquesta tasca, garantint informació suficient i amb temps suficient, i no com ha passat fins ara que o bé s’ha ocultat durant temps (com el tema dels abocadors) o s’ha donat sense temps pel seu estudi com tots els pressupostos o el conjunt de temes que s’han tingut que quedar sobre la taula fins el ple proper que es poden consultar en les actes dels plens municipals. Dir altre cosa es pura i senzillament mentida. No hi ha hagut més trobades amb el PP.

L’amic Negreira fa altres raonaments. També es mentida que nosaltres discutim que la segona força governi, el que denunciem es la incoherència i la inconsistència amb les condicions en que ho fa. Els que menteixen són els que diuen que es volia pactar amb el PSC. Per dues vegades, abans de les eleccions, es va oferir a l’anterior Alcalde el pacte de que governés la llista més votada, i per dues vegades es va negar. També es veritat que va haver una trobada amb Morral per parlar de pactes, però a l’endemà va tallar aquesta possibilitat i va anunciar que es presentava a l’investidura, acompanyant-ho d’una proposta de 2 anys i 2 anys, formula per a cobrir el que no es digués que tallava per la via dels fets qualsevol pacte amb el PSC, provocant un xantatge inacceptable. Era mentida que volgués pactar entre les esquerres, ja havia decidit tornar a governar amb els nacionalistes conservadors. CiU va mantenir un simulacre que l’únic objectiu era guanyar (i perdre) temps, malgrat les amables paraules d’Octavi Moreno.

També et vull expressar amic Negreira que no et tornaré a tolerar que t’adrecis a la nostra formació política com a PSOE. El nostre projecte polític de catalanisme d’esquerres vé de molt lluny. Des de Pi i Margall, Valentí Almirall, Francesc Layret, Salvador Seguí, Joan Peiró, Rovira i Virgili, Rafael Campalans, Joaquin Maurín, Serra i Moret, Joan Reventós, Isidre Molas, Murcia i José Antonio Díaz, Juanjo Ferreiro, Pasqual i Ernest Maragall, Alamillo, Ernest Lluch, Jordi Solé-Tura, Daniel Cando, Carles Ferré, Pepe Montilla, Miquel Iceta, Dani Fernández i tants i tants d’altres. Governem Catalunya, les 4 principals ciutats catalanes, Diputacions, i en aquesta agrupació, tant en la seva executiva que està a punt de cloure el seu mandat com en el seu grup municipal és un insult no reconèixer o respectar aquesta realitat. I hem fet i continuarem fent una renovació i actuaització del projecte socialista sense necessitat de trencar ous, ni de generar ni aflorir divisions internes. Ho dic de bon rotllo, però contundentment. Mantenir el contrari és gaudir d’un dogmatisme que contradiu la teva intel•ligència.

Recordo que el PSC no esta sol, l’acompanyen la majoria dels votants d’aquesta ciutat. S’ha fet un treball de parlar i escoltar amb gairebé tota la ciutadania, amb la celebració d’un Fòrum Ciutadà exemplar, i amb l’explicitació del nostre programa detalladament. Un programa que recull el que volen la majoria de ciutadanes i ciutadans.

Aquesta voluntat de transparència democràtica també s’ha fet evident quan hem parlat amb la resta de partits, amb una declaració programatica per davant. Amb una voluntat de fer explícit qualsevol pacte de govern, no com van fer en aquest mandat passat. Que tenim raó en les coses que fem cal notar-les en com xupen roda la resta assumin les nostres propostes i fent un anunci conjunt ICV-CiU inexistent també l’altra vegada. Seguirem fent propostes com avantguarda política que som.

En l’anterior mandat, com ens recordava José Miguel Moreno en la nostra assemblea, ningú va voler negociar amb nosaltres. Ara això no ha passat. Ens hem reunit amb totes les formacions polítiques, inclús amb les que no han tingut representació municipal.

Per què no han volgut pactar amb nosaltres? De que tenen por?

No valen les tonteries de dir que s’ha de continuar un projecte de ciutat, que és inexistent o que, comparant programes, no es detectant grans diferències amb els del PSC, molt més complert. O que ara Cerdanyola està al mapa quan el partit que ha tingut sempre més clar el seu paper metropolità ha estat el PSC.

La veritat és una altre. Tothom tenia por que de governar Antonio Cárdenas amb l’Alcaldia, les properes eleccions hi haurien grans possibilitats de què el PSC treiés majoria absoluta, i que ICV tingués la representació que només li toca.

Potser en properes escomeses electorals no ens hauriem d’estranyar massa que el candidat de CDC, si continuen les coses com fins ara, es digués Antoni Morral.

S’ha preferit sacrificar el que volen la majoria dels ciutadans cerdanyolencs, d’un projecte d’esquerres catalanista, municipalista i de progrés, amb les esquerres plurals per aquesta visió de curta volada.

Aquesta ciutat ha canviat, ja no és nomes un poble, amb les picabaralles localistes de la Cerdanyola de dalt i la de baix, la ciutat dormitori d’una societat industrial que s’ha modificat substancialment, que ja no hi caben concepcions de cerdanyolencs de pota negra i de nouvinguts, que hi ha barris nous que tenen els mateixos drets i obligacions que la resta, una població més formada i més educada i un PSC que fa una transformació per a representar més i millor aquesta ciutat actual.

Es veritat que tots els partits democràtics tenim un problema amb l’abstenció, fet que amb el que ha passat a Cerdanyola no anima a treure el pensament que el poder retrau el paper a la política, i que de vegades sembla que és més important ocupar les cadires que satisfer les necessitats de la majoria de la ciutadania. També en aquest aspecte el PSC está fent un treball d’anàlisi seriós i a aquells que estiguin preocupats per aquesta problemàtica els hi recomano conèixer la proposta que està activant Miquel Iceta, i que poden conèixer consultant la seva pàgina web.

Si en el darrer article de l’amic Escoda, sempre tant romàntic, sensibler, positiu i figa-flor, recordava al Coronel Macià, l’avi, tant discutible en tantes coses, el vull contestar amb les paraules del nostre president màrtir Companys:

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÉNCER !


Article sencer

1.6.07

COMIAT COM A REGIDOR MUNICIPAL

Vull començar fent un elogi de la política:

Les regidores i regidors som els pilars del sistema democràtic, els que ocupem la primera planta de l’edifici de la sobirania popular, la més accessible i propera als ciutadans. I la immensa majoria ho fa només per servei a la comunitat, dedicant molt de temps, sense gairebé interès econòmic.

Avui que es parla tant de la corrupció i aquesta, afortunadament, es fa pública, dono constància que és una part molt mínima dels milers de regidors i regidores honestos els que hi son afectats. En el fons, també som reflexa de la societat en que vivim.

Qui parla de que tots els polítics som iguals, o que es fa aquesta feina per forrar-se, només fan que denigrar la democràcia i voler que els interessos dels poderosos de sempre organitzin la convivència col•lectiva, i no el fruit i resultat de la voluntat popular, la de tothom: una persona, un vot.

Som persones, però també símbols de democràcia, i per aquest sentit en el darrer mandat varem perdre companys a mans dels enemics de la democràcia a Sant Adrià i a Vacarisses, independentment del partit al que pertanyessin, als qui vull donar un record emocionat. I no conec de ningú que en aquella situació i en aquell temps hagués fet un pas enrere.

Aquesta activitat cal de vocació de servei, però sense oblidar que tenim data de caducitat. No entendre això implica anteposar el poder davant la política.

No hauríem de ser professionals de la política, però si bons polítics professionals quan ens toca exercir les nostres funcions, amb tot el que això implica, des dels reconeixements fins a les retribucions.

Aquesta professionalitat s’ha de demostrar amb la capacitat de relació directa amb els ciutadans, però també amb la capacitat de negociació i pacte, ara que sembla que s’ha acabat els temps de les majories, cercant la satisfacció dels ciutadans i dels que ells expressen amb el resultat de les urnes.

Temps arribaran de llistes obertes i potser d’elecció directe de l’Alcaldia.

Vull manifestar que he viscut com un honor i un orgull haver estat regidor.

He intentat donar les millors capacitats i el màxim de temps possible per aquesta ciutat, des d’un projecte concret, el socialista, però sense oblidar mai la prioritat de l’interés general.

Això m’ha comportat exigències per a mi mateix i també cap els demés.

Aquesta exigència cap els demès pot haver significat de vegades enfrontaments de posicions respecte alguns de vostès.

Però l’enfrontament de posicions sempre he volgut que estiguessin en el terreny de la política: les idees, les realitzacions... en funció del que pensava era millor per a la ciutat, mai, ho dic de tot cor, MAI EN EL TERRENY PERSONAL.

En aquest sentit vull expressar-lis a tots vostès, i altres Regidores i Regidors que han hagut en aquest mandat, la meva consideració i la meva estima, fins als d’idees mes oposades. I si creuen que els pogut faltar el respecte en algun moment en concret, ha estat aliè a la meva intenció i lis demano sincerament disculpes.

Tampoc puc deixar d’agrair al meu partit, el PSC, en haver confiat amb mi per a ser regidor durant dos mandats. Com constatar que en aquest darrer mandat hem tingut una feina feixuga d’aprendre a fer oposició, que com molt bé saben vostès mai ha estat sagnant i si sempre respectuosa, o almenys ho hem intentat, fent aportacions quan tocava. El meu respecte també a tots els meus companys de grup i al seu esforç.

No amb tothom he pogut establir relacions més personals, inclús amb més d’un tenim algun cafè pendent. Sento no haver-me esmerçat més.

També vull donar les gràcies a totes les col•laboracions rebudes:

A tots els funcionaris i treballadors municipals, que sempre han atès les meves peticions.

Als medis de comunicació, que fan possible que l’esforç d’organització de la vida col•lectiva no quedi tancada en aquestes quatre parets i tingui el reso públic que li cal. Vostès fan una feina molt important per garantir la informació que permet la creació d’opinió, element bàsic per a la formació de consciència democràtica.

Un darrer reconeixement públic.

Vull agrair públicament a aquest govern tot l’esforç que ha fet per a la ciutat. Ser crític i opositor no està barallat en reconèixer les coses bones, que sempre n’hi han.

Com també reconèixer públicament a l’Alcalde d’aquest darrer mandat, Toni Morral, l’avenç en les coses positives que la ciutat ha guanyat. Per que vull recordar que, encara que membre de l’oposició, formo part d’un consistori que vostè presideix. I en aquest aspecte, davant el profund sentit institucional que sap que sempre he defensat i he mantingut, durant aquests quatre anys també ha estat el meu Alcalde. Igual que abans ho va ser Cristina Real.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Cerdanyola 31.5.07


Article sencer