20.5.07

TOTA VIDA VERDADERA ÉS TROBADA

1.000 números, 10 anys. Diuen que més que voler viure masses anys hi ha que saber-los viure satisfactòriament. Penso que aquest ha estat el cas d’aquesta publicació., el TotCerdanyola.

El Tot (així, abreviadament, li diem qui l’estimem) que és? Que ha estat?

Podríem dir que l’esperada revista per a saber que ha passat o que esdevindrà aviat... la publicació que cal tenir a ma al llarg de la setmana per la guia de serveis i informacions actualitzades que conté... el lloc on xafardegem que diu aquest o aquell, o a qui en saltem de llegir.... o un compendi de tot una mica.

Aquest és el seu valor actual:

 Fa un servei, amb les seves agendes, telèfons, índexs...
 Dona informació, tant pública com privada, amb anuncis, consells i la munió de petits apartats que resseguim litúrgicament.
 Es la revista on llegir la crònica permanent de l’activitat de la ciutat.
 Genera opinió i debat, a través de les seves col•laboracions i de les cartes al director.

Es cert que, actualment, hi ha més competència i alguns d’aquests aspectes –o parts dels mateixos- els pots trobar en d’altres publicacions. En d’altres, com l’opinió, encara no té rival.

En aquest apartat omple un buit comunicacional, més propi d’altre format, que va tenir una curta presència amb el Diari de Cerdanyola, que tota ciutat, que tota societat civil necessita. Penso que, com de bon segur molta altra gent, comencem la lectura del Tot des d’aquestes pàgines. Perdó, desprès de veure l’acudit de l’Edu (encara hem de trigar gaire per a fer-lo Cerdanyolenc de l’any, o del quinquenni?).

Un format amable, innovacions atractives com la presència del color, d’altres per a repensar com seria, un suggeriment, cuidar més les portades i fer-les més atractives i no comercials.

En definitiva, s’ha colat permanentment a casa, com un més de la família. Fins i tot el meu nano es el que utilitza per saber la cartellera o quina és la farmàcia que esta de servei dissabte.

Sobretot, és un medi creïble, és un medi que me’l crec.

Per tot plegat, és un element important que fa ciutat. Si som el que fem per a canviar el que som, aquest creixement permanent que –teòricament- ens ha de donar més maduresa, el Tot sap evolucionar amb el batec i el ritme del cor d’aquesta Cerdanyola. Al temps que es un bon indicador per a conèixer quina es la seva tensió.

Aquesta credibilitat també ha estat guanyada, en el meu cas, pel contacte continu que ha significat les meves col•laboracions. Vull dir amb la boca ampla que mai, mai, he rebut la més mínima indicació de que haig d’escriure o no, o algun comentari sobre la inconveniència del que he presentat. Ser que pot sonar a obvi, però per a qui ja portem alguns anys a sobre i hem conegut d’altres situacions, la llibertat d’expressió de que fa gala, i pot presumir, el Tot és un dels valors democràtics més importants de que disposem. L’ampli ventall de col•laboradors de que disposa, que cobreix un espectre ideològic totalment plural, es quelcom que honora aquest medi i dels qui han estat responsables del seu disseny.

Intento recordar la meva primera col•laboració. Constato, un cop més, que la primera vegada és una metàfora, les altres ja no. El record se’n va a principis del 99, amb el diari, i a finals del 2002 amb l’actual Tot. Un bitllet d’anada força utilitzat i que agraeixo poder seguir fent aquests trajectes. Ja se sap que cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules, però agraeixo poder dir la meva i pensar ingènuament que pot ser d’utilitat a algú, si més no per posar un tema sobre la taula o poder contribuir a millorar els arguments a la meva contra. Mai he estat massa valent, però tampoc hem resigno a ser covard, potser per això m’agrada viatjar en aquest medi.

També la companyia ha estat molt agradable. Reconec que la tasca del seu Director ho fa tot molt més fàcil. Un Director que, sense que la nostra amistat tenyeixi de parcialitat el que diré, aconseguí un clima, unes relacions i un empeny innovador, del que es deutor molt de l’actual Tot. I que duri.

La editora que no es preocupi, que si segueix satisfent fins com ara un sector ampli de la ciutadania de Cerdanyola, no li faltaran anunciants ni la empresa farà fallida. Per què el producte que fan, s’ho val.

Felicitats i per a molts anys més... però sense adormir-se.


Article sencer

12.5.07

TOTA VIDA VERDADERA ÉS TROBADA

1.000 números, 10 anys. Diuen que més que voler viure masses anys hi ha que saber-los viure satisfactòriament. Penso que aquest ha estat el cas d’aquesta publicació., el TotCerdanyola.

El Tot (així, abreviadament, li diem qui l’estimem) que és? Que ha estat?

Podríem dir que l’esperada revista per a saber que ha passat o que esdevindrà aviat... la publicació que cal tenir a ma al llarg de la setmana per la guia de serveis i informacions actualitzades que conté... el lloc on xafardegem que diu aquest o aquell, o a qui en saltem de llegir.... o un compendi de tot una mica.

Aquest és el seu valor actual:

 Fa un servei, amb les seves agendes, telèfons, índexs...
 Dona informació, tant pública com privada, amb anuncis, consells i la munió de petits apartats que resseguim litúrgicament.
 Es la revista on llegir la crònica permanent de l’activitat de la ciutat.
 Genera opinió i debat, a través de les seves col•laboracions i de les cartes al director.

Es cert que, actualment, hi ha més competència i alguns d’aquests aspectes –o parts dels mateixos- els pots trobar en d’altres publicacions. En d’altres, com l’opinió, encara no té rival.

En aquest apartat omple un buit comunicacional, més propi d’altre format, que va tenir una curta presència amb el Diari de Cerdanyola, que tota ciutat, que tota societat civil necessita. Penso que, com de bon segur molta altra gent, comencem la lectura del Tot des d’aquestes pàgines. Perdó, desprès de veure l’acudit de l’Edu (encara hem de trigar gaire per a fer-lo Cerdanyolenc de l’any, o del quinquenni?).

Un format amable, innovacions atractives com la presència del color, d’altres per a repensar com seria, un suggeriment, cuidar més les portades i fer-les més atractives i no comercials.

En definitiva, s’ha colat permanentment a casa, com un més de la família. Fins i tot el meu nano es el que utilitza per saber la cartellera o quina és la farmàcia que esta de servei dissabte.

Sobretot, és un medi creïble, és un medi que me’l crec.

Per tot plegat, és un element important que fa ciutat. Si som el que fem per a canviar el que som, aquest creixement permanent que –teòricament- ens ha de donar més maduresa, el Tot sap evolucionar amb el batec i el ritme del cor d’aquesta Cerdanyola. Al temps que es un bon indicador per a conèixer quina es la seva tensió.

Aquesta credibilitat també ha estat guanyada, en el meu cas, pel contacte continu que ha significat les meves col•laboracions. Vull dir amb la boca ampla que mai, mai, he rebut la més mínima indicació de que haig d’escriure o no, o algun comentari sobre la inconveniència del que he presentat. Ser que pot sonar a obvi, però per a qui ja portem alguns anys a sobre i hem conegut d’altres situacions, la llibertat d’expressió de que fa gala, i pot presumir, el Tot és un dels valors democràtics més importants de que disposem. L’ampli ventall de col•laboradors de que disposa, que cobreix un espectre ideològic totalment plural, es quelcom que honora aquest medi i dels qui han estat responsables del seu disseny.

Intento recordar la meva primera col•laboració. Constato, un cop més, que la primera vegada és una metàfora, les altres ja no. El record se’n va a principis del 99, amb el diari, i a finals del 2002 amb l’actual Tot. Un bitllet d’anada força utilitzat i que agraeixo poder seguir fent aquests trajectes. Ja se sap que cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules, però agraeixo poder dir la meva i pensar ingènuament que pot ser d’utilitat a algú, si més no per posar un tema sobre la taula o poder contribuir a millorar els arguments a la meva contra. Mai he estat massa valent, però tampoc hem resigno a ser covard, potser per això m’agrada viatjar en aquest medi.

També la companyia ha estat molt agradable. Reconec que la tasca del seu Director ho fa tot molt més fàcil. Un Director que, sense que la nostra amistat tenyeixi de parcialitat el que diré, aconseguí un clima, unes relacions i un empeny innovador, del que es deutor molt de l’actual Tot. I que duri.

La editora que no es preocupi, que si segueix satisfent fins com ara un sector ampli de la ciutadania de Cerdanyola, no li faltaran anunciants ni la empresa farà fallida. Per què el producte que fan, s’ho val.

Felicitats i per a molts anys més... però sense adormir-se.


Article sencer