QUI HA DE GESTIONAR EL NOU ESTATUT ?

Des del resultat inapel·lable, inqüestionable i rotund del referèndum de l’Estatut deu n’hi do les coses que han passat en aquest país.

La més important, sens dubte, és la convocatòria de noves eleccions per al govern de Catalunya per la propera tardor. Com la renúncia a tornar-s’hi a presentar a l’actual President de la Generalitat i protagonista principal de que tinguem un Estatut d’Autonomia actualitzat, en Pasqual Maragall.

De Pasqual Maragall, persona a la que conec i li tinc un profund respecte polític i personal, no cal que li faci ara cap elogi pels múltiples encerts de les seves decisions públiques que han marcat la història d’aquest país nostre. No cal per què no deixa de ser entre trist i divertit veure com ara tothom, i repeteix-ho tothom, no para de fer-li panegírics.

De tota manera, no preocupem-nos massa. Per dues raons; una, es que és un animal polític, amb idees fresques sempre, i en aquest ningú farà que deixi de dir la seva o jugui algun rol important en la vida pública. L’altra, es que la seva figura s’anirà engrandint amb el temps, com la dels grans personatges.

Es veritat, però, que amb ell es jubila simbòlicament tota una generació de la classe política. La que va tenir algun paper institucional ens els anys setanta, vuitanta i fins principis del noranta. Tots ells han de començar a fer una certa reflexió personal. I es llàstima per què entre aquests hi ha personalitats polítiques molt destacades; com per exemple el, per mi, millor líder de la dreta democràtica catalana, en Josep Antoni Duran Lleida. Persona, que per cert, ha anat esmenant les posicions polítiques inicials d’en Mas, que si no fos per això potser avui seria un outsider de la política catalana.

Els socialistes també hem triat. Una persona feta a Catalunya, intel·ligent, tenaç, dialogant, excel·lent gestor sense ser cap tecnoburòcrata, un altra polític de raça. Que va estar responsable d’una ciutat com Cornellà, ciutat eminentment obrera, en les èpoques dures de les crisis industrials que vàrem patir, i que malgrat aquestes duríssimes dificultats se’n va ensortir i fer una ciutat molt digne per viure. O ser un ministre amb capacitat, dels del nucli dur del govern. Al temps que secretari general del PSC i un socialista català i de progrés, amb conviccions de ser-ho com el que més.

La dreta convergent també ha triat el seu candidat. Com sembla que també ho han fet els republicans, amb aquest tàndem Carod-Puigcercós. Falten els Populars i el nou partit dels Ciutadans. Tot fa preveure que serà una escomesa electoral dura.

El nou govern tindrà una feina principal en desplegar les competències anunciades en el nou Estatut. Qui millor que qui va dissenyar-les pensant en la seva aplicació que per a fer-les realitat? I els convergents no van estar en aquesta etapa, més aviat posaven pals a les rodes, volen exagerar la nota.

Per cert, el raonament de la jubilació en política també val pels regidors municipals. Els socialistes hem entès el missatge. Quant temps porta vosté exercint de polític en actiu, senyor Alcalde?.

Article sencer