M'ESTIMO CERDANYOLA
Publicat al juliol del 2003 a Tot Cerdanyola
Fa uns dies comentàvem amb uns amics meus de Madrid i d’altres indrets com vivíem cadascú. El motiu de la conversa sortia arrel de l’estudi de La Caixa sobre el Benestar de les províncies i ciutats espanyoles.
Les conclusions més bàsiques de l’estudi eren que Girona és la primera província en benestar; Barcelona baixava al tercer lloc, rera de Balears. En qualsevol cas, un lloc molt meritori.
La veritat és que tots plegats estem molt capficats en el dia a dia, i de vegades ens falta perspectiva per pensar en la bondat o no de les condicions en que es desenvolupa la nostra quotidianeïtat. És procedent i oportú que, de tant en tant, incorporem aquesta perspectiva comparada, per què la realitat, més que les percepcions o sentiments, ens retornin una imatge més acurada d’on som.
Sense caure en la presumpció de fer una anàlisi estadística precisa, treball que en Gelasio Nogueira –per exemple- ja fa amb molt d’interès i precisió, és bo no deixar de tenir un cop d’ull més global, realista i sociològic.
Evidentment aquests estudis només són com fotografies d’una realitat canviant i que cal inscriure en una visió més dinàmica i processual; però aquestes fotos ens recorden avui on i com som, més enllà de visions més nostàlgiques o romàntiques.
En aquest cas, va ser un motiu de conversa, entre cafè i cafè, que va anar configurant i contextualitzant una determinada visió de Cerdanyola que voldria compartir amb els lectors.
Els indicadors que utilitza l’estudi de La Caixa són variats, començant pel nivell de riquesa. En aquest sentit, encara que desconec el nostre índex, penso que Cerdanyola té dos grans aspectes positius: és una ciutat equilibrada socialment, on hi convivim diversos sectors socials amb harmonia i sense conflictivitat acusada, i també no tenim presència de borses de marginació importants o ghettos urbanístics significatius.
Pel que fa a sanitat i serveis sanitaris, malgrat no tenir un hospital dins el nostre terme municipal, la cobertura de Sabadell funciona bé –i d’això a la meva família en tenim experiències personals gratificats- i amb la creació del nou ambulatori i les adequacions en el de Fontetes, la veritat és que tenim una cobertura sanitària suficient.
El nivell mig d’instrucció és alt i els equipaments educatius, propis i de l’entorn, són més que notables. A més la escola de música municipal i, sobretot, la Uiversitat Autònoma a casa, ens fan ser bastant privilegiats. I en el sector més feble, que són les escoles infantils, comencem a créixer.
Respecte a cultura, educació i oci, aquí si que som bastant destacats. Només cal veure les ofertes públiques i privades durant tot el calendari de l’any. I encara no tenim inaugurat el Parc esportiu Guiera. Si de cas l’oferta lúdica juvenil de cap de setmana pot ser l’aspecte més fluix. Però no oblidem el fet de que Cerdanyola forma part de la xarxa de ciutats educadores des del seu inici, que és un element molt destacat.
L’índex d’ocupació i de condicions de treball no tenen un impacte especialment negatiu en la població, dins la mitja de ciutats, i la tasca del servei d’ocupació municipal amb les escoles tallers és més que notable.
Pel que fa referència a habitatge i equipaments de la llar si es pot deduir que l’alt preu de la vivenda actualment genera una oferta bastant prohibitiva malgrat que parlant amb personal de diverses oficines de finques de la ciutat, existeix un moviment innegable. De la mateixa manera, parlant amb els comerciants, sobretot arrel de les festes passades, sembla que l’índex d’equipaments de la llar (electrodomèstics, aparells audiovisuals, etc.) no es poc.
En matèria de seguretat no hi ha dubte que és pot concloure que Cerdanyola és una ciutat relativament segura. I pel que fa a medi ambient, malgrat que tot és millorable, gaudir de la presència de Collcerola i inclús la reserva de via verda en el projecte de Centre Direccional, malgrat que a alguns els hi sembli encara insuficient, es un altre aspecte privilegiat de la nostre ciutat.
De l’entorn i del clima val a dir que només ens faltaria una platja!
De l’accessibilitat econòmica i comercial no podem tenir queixa, i més amb les noves connectivitats urbanes en curs. I la presència del Parc Tecnològic del Vallès, i la seva futura ampliació, ens convertirà en una ciutat destacadament singular.
Finalment la convivència i la participació social sempre ha estat un dels elements més destacats de Cerdanyola. El nombre d’entitats existents i la seva vitalitat en tots els àmbits és alta, i la participació en la vida de la ciutat i la interelació entre elles és un altre element molt destacat. L’experiència de la vida dels diversos Consells municipals en són un exemple. Les polítiques pel manteniment de la identitat i per la seva conservació i manteniment de la pròpia història també són notables.
Tot això sostingut per una estructura demogràfica equilibrada, i de la qual resalta com element dinàmic el sector de població de 0 a 25 anys.
Segur que tenim elements d’impacte negatiu o per millorar, però contextualitzats dins aquest marc prenen una rellevància molt relativa. Inclús moltes de les persones que no volen gaires més moviments o innovacions a la ciutat, penso, que es fa des d’una perspectiva saludablement conservadora i/o conservacionista, de reconeixement i manteniment de totes aquestes potencialitats.
Les conclusions més bàsiques de l’estudi eren que Girona és la primera província en benestar; Barcelona baixava al tercer lloc, rera de Balears. En qualsevol cas, un lloc molt meritori.
La veritat és que tots plegats estem molt capficats en el dia a dia, i de vegades ens falta perspectiva per pensar en la bondat o no de les condicions en que es desenvolupa la nostra quotidianeïtat. És procedent i oportú que, de tant en tant, incorporem aquesta perspectiva comparada, per què la realitat, més que les percepcions o sentiments, ens retornin una imatge més acurada d’on som.
Sense caure en la presumpció de fer una anàlisi estadística precisa, treball que en Gelasio Nogueira –per exemple- ja fa amb molt d’interès i precisió, és bo no deixar de tenir un cop d’ull més global, realista i sociològic.
Evidentment aquests estudis només són com fotografies d’una realitat canviant i que cal inscriure en una visió més dinàmica i processual; però aquestes fotos ens recorden avui on i com som, més enllà de visions més nostàlgiques o romàntiques.
En aquest cas, va ser un motiu de conversa, entre cafè i cafè, que va anar configurant i contextualitzant una determinada visió de Cerdanyola que voldria compartir amb els lectors.
Els indicadors que utilitza l’estudi de La Caixa són variats, començant pel nivell de riquesa. En aquest sentit, encara que desconec el nostre índex, penso que Cerdanyola té dos grans aspectes positius: és una ciutat equilibrada socialment, on hi convivim diversos sectors socials amb harmonia i sense conflictivitat acusada, i també no tenim presència de borses de marginació importants o ghettos urbanístics significatius.
Pel que fa a sanitat i serveis sanitaris, malgrat no tenir un hospital dins el nostre terme municipal, la cobertura de Sabadell funciona bé –i d’això a la meva família en tenim experiències personals gratificats- i amb la creació del nou ambulatori i les adequacions en el de Fontetes, la veritat és que tenim una cobertura sanitària suficient.
El nivell mig d’instrucció és alt i els equipaments educatius, propis i de l’entorn, són més que notables. A més la escola de música municipal i, sobretot, la Uiversitat Autònoma a casa, ens fan ser bastant privilegiats. I en el sector més feble, que són les escoles infantils, comencem a créixer.
Respecte a cultura, educació i oci, aquí si que som bastant destacats. Només cal veure les ofertes públiques i privades durant tot el calendari de l’any. I encara no tenim inaugurat el Parc esportiu Guiera. Si de cas l’oferta lúdica juvenil de cap de setmana pot ser l’aspecte més fluix. Però no oblidem el fet de que Cerdanyola forma part de la xarxa de ciutats educadores des del seu inici, que és un element molt destacat.
L’índex d’ocupació i de condicions de treball no tenen un impacte especialment negatiu en la població, dins la mitja de ciutats, i la tasca del servei d’ocupació municipal amb les escoles tallers és més que notable.
Pel que fa referència a habitatge i equipaments de la llar si es pot deduir que l’alt preu de la vivenda actualment genera una oferta bastant prohibitiva malgrat que parlant amb personal de diverses oficines de finques de la ciutat, existeix un moviment innegable. De la mateixa manera, parlant amb els comerciants, sobretot arrel de les festes passades, sembla que l’índex d’equipaments de la llar (electrodomèstics, aparells audiovisuals, etc.) no es poc.
En matèria de seguretat no hi ha dubte que és pot concloure que Cerdanyola és una ciutat relativament segura. I pel que fa a medi ambient, malgrat que tot és millorable, gaudir de la presència de Collcerola i inclús la reserva de via verda en el projecte de Centre Direccional, malgrat que a alguns els hi sembli encara insuficient, es un altre aspecte privilegiat de la nostre ciutat.
De l’entorn i del clima val a dir que només ens faltaria una platja!
De l’accessibilitat econòmica i comercial no podem tenir queixa, i més amb les noves connectivitats urbanes en curs. I la presència del Parc Tecnològic del Vallès, i la seva futura ampliació, ens convertirà en una ciutat destacadament singular.
Finalment la convivència i la participació social sempre ha estat un dels elements més destacats de Cerdanyola. El nombre d’entitats existents i la seva vitalitat en tots els àmbits és alta, i la participació en la vida de la ciutat i la interelació entre elles és un altre element molt destacat. L’experiència de la vida dels diversos Consells municipals en són un exemple. Les polítiques pel manteniment de la identitat i per la seva conservació i manteniment de la pròpia història també són notables.
Tot això sostingut per una estructura demogràfica equilibrada, i de la qual resalta com element dinàmic el sector de població de 0 a 25 anys.
Segur que tenim elements d’impacte negatiu o per millorar, però contextualitzats dins aquest marc prenen una rellevància molt relativa. Inclús moltes de les persones que no volen gaires més moviments o innovacions a la ciutat, penso, que es fa des d’una perspectiva saludablement conservadora i/o conservacionista, de reconeixement i manteniment de totes aquestes potencialitats.
Article sencer
Publicat per Jordi Mena @ 2.7.03
0 comentaris
