PORQUÉ HAY QUE VOTAR EL DOMINGO

Publicat al novembre de 2003

Este domingo, día 16, se celebran las elecciones al Parlamento catalán. Y de su resultado saldrá el próximo gobierno que mandará sobre los aspectos más importantes de nuestra vida diaria.

Si bien antes las cosas que afectaban más directamente a nuestro quehacer diario se decidía entre el parlamento y el Gobierno español, con el desarrollo de los Estatutos de Autonomía y la asunción de las competencias por los gobiernos regionales, casi marcan mas las condiciones en que se desarrolla nuestra existencia el Parlamento europeo que el español. Insisto, en lo que tiene que ver sobre nuestra vida diaria.

Por qué en estas elecciones del domingo se decide quien y cómo hace sobre salud y el sistema sanitario, la educación y las escuelas, el trabajo y las condiciones laborales, el suelo y la vivienda, la cultura, etc.

Y sobre esto sólo hay dos elecciones: o continuar cómo hasta ahora, es decir con un gobierno de centroderecha (CiU) sometido a la derecha pura y dura (PP), o el cambio.

Un cambio que sólo puede venir de la mano de la izquierda y de su único aspirante a gobernar como President, Pasqual Maragall.

Todo lo demás son aspectos menores o secundarios, aunque pueden condicionar el resultado.

Por esto es tan importante que todos los ciudadanos, especialmente la clase trabajadora de Catalunya, vayamos a votar este día.

Porque no son unas elecciones sobre catalanidades y banderas, al estilo de ver quien la tiene más grande. Sino algo bastante más trascendente: decidir quien gobernará para saber cuantas plazas de guardería se harán, cuantos puestos de trabajo se crearán, cuanta vivienda social se realizará, cuantos trabajadores familiares se crearán para atender a nuestros mayores en casa, o en cuanto tiempo se reducirán las listas de espera de los hospitales.

No son unas elecciones para defender una mayor catalanidad, como defienden los nacionalistas. Y es que los nacionalistas intentan imponer esta idea para esconder algo bastante mas sencillo, que sigan mandando los de siempre.

El domingo, con vuestro voto y con el mío, lograremos un día histórico. El lunes habremos conseguido un futuro diferente.

Article sencer

ARA MARAGALL !

Publicat al novembre de 2003 a Tot Cerdanyola

Aquest diumenge hi hauran les eleccions catalanes mes renyides des de la primera escomesa electoral. En elles es decidirà la continuïtat o el canvi en la política catalana.

La majoria de formacions polítiques ja es reclamen totes del catalanisme, incloent-hi aquest cop al Partit Popular de Catalunya (atenció en el canvi de nom!) amb la política d’en Josep Piqué. De tots els partits que poden tenir una representació parlamentaria suficient, avui no hi ha ningú que defensi una via purament espanyolista. Això en sí mateix ja es una novetat.

Els populars juguen a una estratègia de 4 anys enllà. Durant aquest temps els seus objectius són i han estat les grans institucions de la societat civil catalana i actualment esgarrapar la representació del que fins avui ha estat el sector negocis de Convergència. Ara, sabent que no poden optar a anar més enllà del quart lloc, venci Maragall o venci Mas, ells guanyen. En el primer cas, per que podran entrar a guanyar bosses electorals de CiU si aquests perden el poder; en el segon, per que aturen a una política autònoma dels seus postulats i que els hi pot fer molt de mal en les eleccions del març vinent. Continuant amb la seva política de la por, insinuant que si guanya l’esquerra pujaran els impostos. En qualsevol cas, el que pretenen es clar: créixer i consolidar-se, i com a molt ser parella de ball de CiU, com fins ara.

Els republicans, que és una opció política en alça però potser no tant com se’n parla, aquests ho tenen clar. Tenen vocació de govern, i qui lis faci la proposta més atractiva amb ells s’aniran. Ara bé, els electors ho tenen més difícil, perquè no sabran si amb el seu vot estan fent president a Maragall o en Mas. I aquesta ambigüitat també els hi passarà factura i els marcarà el seu índex de creixement.

Els convergents, que han fet d’un tecnòcrata poc polític i mal vist inclús per les seves pròpies bases el seu candidat, que ha de teledirigir a distància curta el propi Pujol, saben que tampoc tindran majoria suficient. Hi aquí, i malauradament amb experiències recents incontestables, tampoc els electors saben amb certesa si tornaran a estar sotmesos i hipotecats al PP o iniciaran una aventura més nacionalista. El resultat del seu vot no està clar.

L’únic que s’ha expressat amb contundència i radicalitat és en Pasqual Maragall. Ell representa un canvi per Catalunya. Amb un catalanisme modern i demostrat. Un catalanisme per tothom i que la seva bandera de catalanitat es millorar la vida de tota la ciutadania de Catalunya i un encaix a Espanya i Europa volgut però diferenciat. Que si ha de governar ho farà amb l’esquerra. Un model per tothom. El vot per en Pasqual Maragall és un vot inequívoc de canvi, progrés i catalanitat, el de la Catalunya real i de tothom.

Article sencer